Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia, és un dels noms més universals de la música i la pau.
Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) ha sigut un dels músics més influents del segle XX. Com a intèrpret, la seva innovació en la tècnica de l’arc i de la digitació el van convertir en el primer virtuós del violoncel modern, i el van posicionar com a instrument solista. Com a director d’orquestra, Casals va igualar el seu geni com a intèrpret del violoncel. Els seus gestos seguien la frase musical i tenien una bellesa natural que cap escola és capaç d’ensenyar. La seva finalitat anava més enllà de la perfecció tècnica i consistia a comunicar la força inherent en la música. A part de l’Orquestra Pau Casals, va dirigir nombroses orquestres internacionals. Com a compositor, destaquen l’oratori El Pessebre, l’Himne a les Nacions Unides o l’arranjament per a violoncel d’El Cant dels ocells.
A la seva condició de músic, va unir la defensa de la pau, els drets humans i la democràcia. En temps convulsos va defensar un món sense fronteres amb la música com a llenguatge universal de fraternitat entre els pobles. Va ser convidat en tres ocasions a visitar i interpretar per a l’Assemblea General de Nacions Unides pronunciant a més discursos històrics amb molt d’impacte. Pau Casals va rebre de les Nacions Unides l’encàrrec de compondre un himne per a l’ONU (Himne de la Pau), que va ser interpretat i dirigit per primera vegada l’any 1971. En reconeixement a la seva tasca humanitària i a la defensa de la pau, va rebre la primera medalla de la Pau de les Nacions Unides.
