Joan Fuster-Sobrepere: “Nacions Unides va ser una gran esperança per a la seva generació, perquè l’alternativa era la destrucció nuclear”

Yolanda Viñales Verdes 

• Aquest 2022 ha nascut la Càtedra Pau Casals – Música i defensa de la pau i dels drets humans, una iniciativa de la Fundació Pau Casals i la UOC, adscrita als Estudis d’Arts i Humanitats de la mateixa universitat. Joan Fuster-Sobrepere, director dels estudis i codirector de la Càtedra, ens parla sobre el significat d’aquesta càtedra i del llegat del músic català.

Com sorgeix la proposta de constituir la Càtedra Pau Casals? 

La Fundació Pau Casals creu en la UOC i en la creació d’aquest espai estable per a dur a terme una tasca de recerca i difusió de la figura de Pau Casals, tant com músic com defensor dels drets humans i la democràcia.

Teniu previst sol·licitar el reconeixement de la càtedra per la UNESCO? 

Pau Casals va establir un fort lligam amb Nacions Unides, fins al punt de ser la primera persona que va rebre la medalla de la Pau d’aquesta institució l’any 1971. Efectivament, hi ha previst en els pròxims mesos presentar la candidatura perquè la Càtedra Pau Casals sigui reconeguda com a Càtedra UNESCO. Un reconeixement que permetria un major impacte i difusió.

La figura de Pau Casals té dues facetes, la musical i la de defensor de la pau. Com es treballaran des de la Càtedra aquestes dues línies?

Es tracta de dues facetes que no estan desvinculades. Com a intèrpret musical va renovar la tècnica del cel·lo, va ser solista, director i compositor. Aquesta mirada als estudis musicals és una oportunitat per la UOC d’obrir-se a nous camps de coneixement. I la segona faceta de Casals és la seva defensa de la pau i dels drets humans on ja tenim una certa experiència com a Universitat.

Quin paper va jugar el músic en aquesta defensa de la pau?

Casals va quedar molt impactat, tant per la guerra d’Espanya com per la mundial, i va ser molt actiu en favor de la pau després de la Segona Guerra Mundial i l’aparició de l’arma atòmica, donant suport a Nacions Unides, un organisme que veia com el principal instrument per evitar una nova guerra.

Com definiries els compromisos de Pau Casals?

En Pau Casals va ser una persona compromesa amb els drets humans, la pau, els drets culturals i la seva extensió social. L’Associació Obrera de Concerts en seria un clar exemple. Quan va tornar a Barcelona i es va establir després de viure als Estats Units va crear aquest espai amb l’objectiu que tothom pogués escoltar música de qualitat per 1 pesseta. Un èxit fins a la guerra. El seu compromís social per la cultura passava pel compromís a l’accés a la cultura com a element emancipador de l’ésser humà.

“Casals va ser una persona compromesa amb els drets humans, la pau, els drets culturals i la seva extensió social. L’Associació Obrera de Concerts en seria un clar exemple.”

Com es concretarà la feina interna entre el professorat dels estudis?

Als Estudis d’Arts i Humanitats tenim professorat i investigadors que poden treballar temes històrics, culturals i de drets humans. Es farà una crida a la xarxa de col·laboradors, tant interns com externs, per tal d’assolir els propòsits de la càtedra, que passen per la recerca i per la sensibilització. Ara just estem en la fase d’elaborar un programa d’acció.

Què destacaries d’en Pau Casals en el context històric que va viure?

Va ser una persona que va quedar profundament impactada per les dues guerres que va viure i pel seu caràcter destructiu, així com pels nacionalismes exacerbats i totalitaris del període d’entreguerres. També va tenir una actitud bel·ligerant contra el Franquisme, amb la seva protesta silenciosa des de Prada de Conflent. I va dipositar grans esperances en Nacions Unides, per a qui va compondre l’himne.

Per què?

L’any 1945 la creació de Nacions Unides va ser una gran esperança per a la seva generació, perquè l’alternativa era la destrucció. Es van dipositar anhels en aquesta institució perquè podia evitar guerres futures i la destrucció nuclear. L’ús de l’arma atòmica i la sensació que la Guerra Freda podia portar a aquest Holocaust nuclear era una experiència viva, real i recent en aquell moment, cal recordar les grans campanyes antinuclears dels anys cinquanta lligades al manifest Einstein-Rusell.

“La sensació que la Guerra Freda podia portar a aquest Holocaust nuclear era una experiència viva, real i recent en aquell moment.”

I què en pensaria del paper actual de Nacions Unides?

Ara la sensació és que el món s’ha tornat westfalià, vull dir que hi ha un restabliment de la lògica dels Estats per sobre del multilateralisme. Sempre és millor que existeixi una institució com Nacions Unides, perquè és un espai on encara hi ha marge per la transacció i la multilateralitat. Actualment, estem en un moment de canvis d’equilibris, noves rivalitats i noves hegemonies. Emergeixen noves potències i aquestes volen tenir el seu pes. Cal utilitzar bé les institucions que tenim i mirar d’enfortir-les, justament perquè estan amenaçades. Pot sonar poc èpic, però és necessari.

Pau Casals va tenir un vincle cabdal amb Amèrica. Pot ser una oportunitat de treball per la Càtedra? 

Tant el seu lligam amb Nova York com el seu lligam amb Puerto Rico, la seva mare era porto-riquenya, filla de catalans, i ell hi va viure els darrers anys de la seva vida. I aquest vincle pot ser una oportunitat. Marta Casals, vídua del mestre, encara viu a Washington on és una figura prominent de la cultura nord-americana.

Un estret vincle amb Amèrica i una clara defensa de Catalunya, oi?

Pau Casals se sentia molt compromès amb el destí del seu poble, mai oblidarem els termes emotius, amarats de patriotisme, amb què es va dirigir a l’Assemblea de Nacions Unides en rebre la medalla l’any 1971, però també era conscient que el destí de la humanitat és un sol destí, sobretot després de la tragèdia nuclear. Avui aquest destí comú, arran de l’emergència climàtica i la pandèmia de la Covid-19, s’ha posat novament de manifest.

De nou música contra destrucció…

La música és quelcom universal, no hi ha societat que no la practiqui, és emoció i pot ser universal i interpel·lar a tots els éssers humans. La Càtedra Pau Casals serà l’oportunitat de treballar el vincle entre música, pau i humanisme, promovent també des de la UOC els drets culturals que tant defensava Casals.