Quines propostes s’hi poden presentar?

Es poden presentar candidatures relacionades amb projectes finals de màster o postgrau, treballs associats a una tesis doctoral o qualsevol investigació relacionada amb l’objectes d’aquesta convocatòria.

És necessari que les propostes de recerca encara no estiguin desenvolupades. El desenvolupament del projecte es realitzarà un cop concedida la beca.

S’accepten candidatures de qualsevol nacionalitat.

Consulta tots els requisits a les bases.

Dotació de les beques

Els treballs becats rebran l’import de 2.000 € cada un d’ells.

A més de l’aportació econòmica, la Càtedra UNESCO Pau Casals ofereix:

• Suport i acompanyament en el desenvolupament del projecte.
• Difusió i visibilitat del projecte a través dels suports de comunicació de la Càtedra, de la Fundació Pau Casals i de la UOC.
• Accés al fons documental de Pau Casals que es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
• Publicació del treball de recerca a la pàgina web de la Càtedra i possibilitat de publicar-lo a les pàgines webs de la Fundació Pau Casals i la UOC.
• Acompanyament i consell en possibles publicacions del treball.

Alfons Martinell 

Doctor en Pedagogia per la UdG i llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB. Actualment és co-director de la Càtedra Pau Casals i membre de la Xarxa Espanyola pel Desenvolupament Sostenible (SDSN). Ha estat Director General de Relacions Culturals i Científiques de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID) del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya. És director honorífic de la Càtedra UNESCO: Polítiques Culturals y Cooperació, i professor emèrit de la UdG.

Bernard Meillat 

Assessor musical de la Fundació Pau Casals i director artístic del Festival Internacional de Música Pau Casals. Ha estat director de Radio Classique a París (1991-2005) i Musiq’3 RTBF a Brussel·les (2006-2012).

Joan Fuster-Sobrepere

Doctor en Història per la UPF i Llicenciat en Filosofia per la UAB. Actualment és professor agregat a la UOC, on dirigeix els Estudis d’Art i Humanitats, i co-director de la Càtedra Pau Casals. Fundador i director del Màster d’Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Forma part del grup d’investigació consolidat Identicat, i la seva investigació s’ha centrat en la història política i cultural de Catalunya a l’època contemporània i especialment a la ciutat de Barcelona.

Marc Gil 

Doctor en Història per la UB, és professor d’Història Contemporània i Món Actual als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Especialista en història contemporània de l’Estat espanyol (franquisme i transició) i en història del món actual (història de les relacions internacionals). Ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018 en la categoria d’humanitats en reconeixement al seu treball Barcelona al servei del «Nuevo Estado». Depuració de l’Ajuntament durant el primer franquisme. És membre del grup de recerca consolidat IdentiCat de la UOC.

Miguel Ángel Elizalde

Doctor en Dret Internacional Públic per la UPF i llicenciat en Dret (ELDC/ ULE). Actualment és director del Màster en Drets Humans, Democràcia i Globalització a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor col·laborador del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya.

Jordi Pardo

Gestor cultural i director general de la Fundació Pau Casals. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona; EMPA-MBA, Executive Master in Public Administration, i FGAP-Diplomat en Funció Gerencial de les Administracions Públiques per ESADE Business School,  Diploma en Estudis Avançats (DEA) per la Universitat de Barcelona, Departament de Didàctica de les Ciències Socials. Ha estat gerent del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB; director-gerent del Museu i Parc Arqueològic d’Empúries. En el sector privat ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana en diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat membre del comitè de set experts independents de la Comissió Europea que avaluen i seleccionen les Capitals Culturals d’Europa (European Capital of Culture. 2011-2016), i membre del grup d’experts en polítiques culturals de la UNESCO. Consultor d’UNESCO pel programa de Cultura, Desenvolupament i Governança (2011-2015).

Núria Ballester 

Llicenciada en Història de l’Art per la UAB i Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia per la UB.  Directora del Museu Pau Casals i amb una llarga experiència en els àmbits de la gestió, conservació, investigació i difusió del patrimoni. És la responsable de la gestió de les col·leccions i dels fons documentals de Pau Casals.

Pepe Reche 

Intèrpret i investigador, docent i divulgador, i gestor de projectes educatius i culturals. Trompista especialitzat en música antiga (ESMUC) i doctor en Musicologia (UAB) amb la tesi El quartet de trompes de l’Orquestra Pau Casals. Els seus camps d’interès en la recerca es troben al voltant dels intèrprets històrics de trompa a Barcelona i dels seus repertoris, així com l’estudi de l’ofici de músic entre els segles XVIII i XX. Ha guanyat el Premi d’Assaig Musical de Joventuts Musicals de Catalunya i FICTA Edicions. 

L’estètica musical de Pau Casals. Tradició i modernitat

Projecte presentat per Magda Polo

Context de la recerca

Comprendre les creences i els valors estètics fonamentals que van guiar la vida i el treball musical de Pau Casals. Un estudi exhaustiu sobre la influència que van poder exercir no només molts dels compositors que són referents inqüestionables de les seves interpretacions i obres, sinó també els corrents de pensament que van travessar la seva vida, des del neopositivisme fins a l’existencialisme, passant per la fenomenologia. Aquest projecte pretén omplir un buit en l’àmbit de la recerca de Pau Casals, concretament en l’estètica musical, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

Objectius de la recerca

• Comprendre les creences i els valors estètics fonamentals que van guiar la vida i el treball musical de Pau Casals.
• Examinar com Casals abordava la interpretació musical, incloent-hi la tècnica, l’expressió emocional i la relació amb la partitura.
• Esbrinar quins aspectes del seu enfocament interpretatiu reflecteixen la seva estètica musical
• Analitzar el repertori que Casals va interpretar amb freqüència i les obres que considerava importants.
• Descobrir quins criteris influïen en les eleccions musicals i com s’alineaven amb la seva estètica.
• Contextualitzar el seu treball dins de l’època i els corrents de pensament més importants que van influir en la seva estètica.
• Examinar el llegat i la influència de la seva estètica musical a generacions de músics posteriors.
• Posar en relleu com es van entrellaçar les conviccions personals amb la seva estètica musical.

Els rols i les funcions de la música en la construcció de la pau de les Nacions Unides

Projecte presentat per John Gledhill

Context de la recerca

Considera que diversos actors del sistema de les Nacions Unides (ONU), com ara la Secretaria, les missions de manteniment de la pau, la UNESCO i el PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), han utilitzat la música com a eina per construir la pau. Fins ara, però, no s’han documentat, analitzat i categoritzat sistemàticament les maneres com els actors de l’ONU han desplegat la música per la pau.

Objectius de la recerca

Aquest projecte de recerca vol omplir el buit resultant en la nostra comprensió col·lectiva mitjançant la realització de dos conjunts d’objectius:

• Identificar quins actors de l’ONU han utilitzat la música a favor de la pau i després documentar els diversos programes que aquests actors han dut a terme.
• Analitzar tots els projectes identificats per tal d’aïllar els mecanismes mitjançant els quals els programes musicals amb suport de l’ONU podrien facilitar la pau. Aquesta anàlisi vol permetre idear una tipologia que es pugui utilitzar per categoritzar els diferents projectes de música per a la pau de l’ONU segons les seves contribucions a la construcció de la pau.